Fontanet: unes sèquies que són part del nostre patrimoni

La partida de Fontanet ha estat l’horta de la ciutat de Lleida des de fa més de mil anys. Aquests dies se celebren a la Seu Vella unes jornades dedicades a “El món agrari a les terres de parla catalana i l’Horta de Lleida”. Ahir (3 d'octubre de 2012) van parlar sobre l’Horta de Lleida Enric Vicedo i Ignasi Aldomà, professors de la Universitat de Lleida. El grup d’estudis "Hortariu" de l’Ateneu Popular de Ponent ha organitzat aquestes jornades, conjuntament amb el Consorci del Turó de la Seu Vella. Cal relacionar l’existència de l’Horta de Fontanet amb la Sèquia de Fontanet. Diverses excursions realitzades aquests darrers mesos, que recorden les “excursions científiques” promogudes pels centres excursionistes ara fa uns cent anys, ens han permès de descobrir l’itinerari i el naixement de la Sèquia de Fontanet, tant de la primera, la d’època andalusina, com de la creada immediatament després de la conquesta de Lleida pels comtes de Barcelona i d’Urgell (any 1149), situada uns quilòmetres Segre amunt. La fotografia que adjuntem mostra la boquera o cap-rec de la sèquia creada durant els anys de domini islàmic. Aquesta canalització, cavada a la roca, fou descoberta fa uns anys per Xavier Eritja i és situada a la riba esquerra del riu Segre. Aquesta obra d’enginyeria hidràulica, juntament amb la resta de la canalització (i amb la sèquia comtal de la segona meitat del segle XII) són uns elements molt importants del patrimoni. I l’espai que hi ha entre aquestes sèquies (la d’època islàmica i la comtal) i el riu Segre formen un paisatge amb molts segles d’història que cal estudiar, preservar i valorar, com a part del nostre patrimoni col•lectiu. I, ben cert, dins d’aquest paisatge humanitzat, amb molts segles d’història, també tenen un lloc important els molins, com el de Cervià, situat precisament al lloc on coincidien la sèquia “nova”, comtal, del segle XII amb la sèquia “vella”, andalusina, de cap al segle X.