Un estudi profund sobre el delme a les parròquies del bisbat de Girona

Elvis MALORQUÍ, El Llibre Verd del bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, Diputació de Girona, Girona, 2011, 580 pàgs.
L'any 1362, el bisbe de Girona va encarregar la confecció d'un inventari dels feus episcopals i dels delmes de tota la diòcesi. L'objectiu bàsic era conèixer qui eren els titulars laics dels delmes i el valor aproximat d'aquestes rendes. Com assenyala l'autor: aquest Llibre Verd, que no s'acabà de redactar fins a l'any 1371, esdevé un molt bon retrat del significat del delme a les més de 400 parròquies del bisbat de Girona.
El llibre inclou una primera part on hi ha un estudi ampli sobre el delme en la historiografia catalana (p. 19-46). A continuació, es descriu el Llibre verd i el seu contingut. L'apartat quart d'aquesta introducció és dedicat a l'estudi del delme al bisbat de Girona: els productes sotmesos a delme, la partició del delme, el valor econòmic dels delmes majors, els perceptors dels delmes majors, els delmes menors, els delmes dels novals, les primícies, i el bisbe de Girona com a senyor dels delmadors. Després de les conclusions d'aquesta primera part, s'entra en la segona part del volum (p. 221) que correspon a la transcripció del 'Llibre verd dels feus'. Al final, hi ha els índexs. Cal assenyalar la quantitat de mapes precisos i acurats que trobem en aquest llibre.

Els límits d'una parròquia d'Andorra: reconstruir els canvis i les continuïtats

Jacinto BONALES, Andorra la Vella sense límits. Història de les afrontacions d'una parròquia del Principat (segles XIII-XXI), Comú d'Andorra la Vella, Andorra la Vella, 2011, 227 pàgs.

Com podem llegir a la coberta "Aquest llibre és una aportació per dilucidar el procés històric de la construcció i mutació dels límits de la parròquia d'Andorra la Vella". Els capítols del llibre són: 1. Una qüestió de noms: toponímia i la discussió sobre els límits. 2. L'etern debat: allà on acaba Andorra, comença Sant Julià. 3. Andorrans a la Cerdanya: del límit a la frontera. 4. Aiguavessants i límits: Andorra i el límit amb Encamp. 5. Límits estables i conflictes d'emprius: les afrontacions amb la Massana. 6. La divisió parroquial amb Escaldes-Engordany. A més, el llibre conté un epíleg sobre "Algunes conclusions sobre els límits antics" i un annex sobre "Les creus de terme i d'empriu". Hi ha, així mateix, un apèndix documental. Un aspecte molt notable d'aquest llibre és el gran nombre de mapes fets per l'autor, de fotografies i de fotografies aèries que provenen del Google Earth o de Google Maps, amb superposició de la toponímia.

El paisatge i la societat en uns pobles del Camp de Tarragona vers l'any 1500

Hèctor MIR LLORENTE, El Codony a l'inici del segle XVI. Paisatge, economia i societat dels antics llocs i termes del Codony a partir d'un capbreu de 1510, Arola Editors, Tarragona, 2011, 349 pàgs.
A partir de les dades d'un capbreu de l'any 1510, aquest llibre ens mostra com eren a l'inici de l'edat moderna [o al final de l'edat mitjana] els primitius termes i l'urbanisme dels pobles en què es dividí el Codony, així com també ens aproxima a l'estructuració social i econòmica dels seus habitants, als conreus que s'hi desenvoluparen i a les prestacions i servituds que restaven obligats al Capítol de la Catedral de Tarragona.
Índex: Introducció.- El territori: el Codony.- El document: El capbreu de les comunes distribucions de 1510.- El castell i el terme de Puigdelfí.- El lloc i el terme de la Pobla de Mafumet.- El lloc de Perafort.- El lloc dels Pallaresos i el terme de Codony.- La quadra de Requesens.- La quadra de Vilar de Baró.- El lloc i terme de Vilallonga.- Els altres termes del Codony.- Conclusions.
Amb relació a cadascun dels llocs, se'ns parla del terme, dels topònims localitzats, dels confessants del capbreu, dels béns urbans i rústics, de les servituds, de la transmissió de les tinences, etc. A més, aquest llibre inclou onze annexos planimètrics [amb un acurat esforç per reconstruir espais i poblacions!]. Aquesta mena de recerques ens permeten d'apropar-nos al paisatge històric i a la societat i no tenen, en absolut, només un interès local.

Un estudi local amb un interès general: Vallbona de les Monges

Jacinto BONALES CORTÉS, Història de Vallbona i de la vila de Montesquiu. Un territori i un poble a redós del Monestir, Institut d'Estudis Ilerdencs - Ajuntament de Vallbona de les Monges, Lleida, 2011, 388 pàgs.
Aquest acurat estudi del terme de Vallbona de les Monges i de la seva rodalia comença a la prehistòria i arriba fins a l'actualitat. Inclou els següents grans apartats:
- Notes de prehistòria i història antiga. Acaba amb un innovador capítol dedicat al món romà.
- La Vallbona medieval. Amb uns capítols dedicats als segles de l'alta edat mitjana, a la conquesta cristiana, a la fragmentació castral i a la repoblació, a l'esplendor vilatana i a la crisi i despoblació dels segles XIV i XV.
- Vallbona a l'època moderna. Amb un capítol dedicat als veïns, un altre al treball pagès i el paisatge, un altre al règim senyorial i el darrer a 'viure i conviure'.
- Vallbona i el Nou Règim (segle XIX)
- El llarg camí cap a la modernitat (segle XX).
Inclou nombrosos documents, fotografies i mapes i gràfiques.

La llarga història d'una muntanya cremada: Ropidera (Conflent)

Olivier PASSARRIUS - Aymat CATAFAU - Michel MARTZLUFF (dirs.), Archéologie d'une montagne brûlée. Massif de Rodès, Pyrénées-Orientales, Edicions Trabucaire - Conseil Général des Pyrénées-Orientales, Perpinyà, 2009, 504 pàgs.
Aquest volum és el resultat de quatre anys de treball en un projecte, encetat l'any 2005, d'estudi diacrònic de les ocupacions humanes i de l'evolució del paisatge, en què hi participaren arqueòlegs, historiadors, geòlegs i geògrafs. Per primera vegada, després d'un incendi forestal, l'arqueologia ha restituït la història d'una muntanya de la Catalunya del Nord (Conflent) des del Paleolític i l'edat del Bronze fins a les crisis de la viticultura i d'algunes indústries, el segle passat. De vegades cal dir, com s'esmenta a la contracoberta: "ni hi ha mal que per bé no vingui". Cal recordar que al volum Poblament, territori i història rural, VIè Congrés d'Alguaire, ja es va publicar un ampli resum en català d'aquest notable projecte de recerca.
Taula de matèries: Primera part: L'esdeveniment i el marc. Segona part: Les primeres ocupacions humanes. Tercera part: La muntanya i les societats tradicionals. Quarta part: Vers la modernitat. D'un món ple a uns territoris menystinguts.

Un mas a les Gavarres l'any 1332

Elvis MALLORQUÍ, Històries amagades de les Gavarres, Consorci de les Gavarres, Monells, 2008, 187 pàgs.
Aquest llibre és una magnífica aproximació a la història del paisatge arqueològic de les Gavarres i al coneixement de la seva societat a l'època medieval. Inclou diversos capítols breus, però molt interessants, com poden ésser: "El naixement d'una parròquia", "Castells que no són castells", "S'aixecaren uns termes de pedra", "Eren gent de veïnat", "Bassets a cada banda de les Gavarres", "Les celleres de Montnegre", "Vies perdudes", "Ermites i donats", "Cavallers enmig de pagesos", "Els boscos de Cassà de la Selva", "El país dels molins", "Vidriers vingueren", "Els senyors de la calç", etc. Aquest llibre té un interès que va molt més enllà de l'interès purament local.
L'acurat mapa que incloem, fet també per Elvis Mallorquí, és una reconstrucció de les possessions del mas Bassets a l'inici del segle XIV, a partir de les dades esmentades en un capbreu de l'any 1332. Cadascun dels números del mapa correspon a un camp, una possessió (per exemple de bosc), un eixart (terra rompuda), unes terres, unes vinyes o uns horts.

Un vilar i un mas, al costat de la riera de Merlès (la Quar, Berguedà)

El mas de les Heures és situat al municipi de la Quar (Berguedà). L'any 899, en la dotalia de l'església de la Quar, ja s'esmenta un villare Lodovese. En els documents de la baixa edat mitjana trobem diversos esments del mas Lotuès. En època moderna, aquest mas ha rebut el nom de les Heures.
Sabem, així doncs, que en aquest indret, a l'alta edat mitjana, s'hi creà un vilar, que després, cap a l'any 1100, es desintegrà en masos. Aquest indret ha estat habitat fins a l'actualitat. Aquest paisatge medieval ha perdurat segurament sense gaire canvis al llarg de més de mil anys.